L'Arlequí comença la secció 17M2026 Dia de la poesia catalana a Internet, amb un dels seus poemes preferits: "La fageda d'en Jordà" de Joan Maragall. És un poema que m'agrada pel vitalisme que transmet, així com l'autor aconsegueix que les persones que el llegim ens sentim que som dins la fageda, sentint una soledat cercada amb la natura immensa. En aquell moment, ens convertim en el caminant, qui s'oblida de tot, i es deixa seduir per cada racó d'aquest espai, ara ja immortalitzat per Maragall, a través d'aquests versos. Gaudim doncs d'aquests versos i deixe'm-nos seduir per la fageda d'en Jordà.
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada