Punt i a part
Punt i a part. Fi d’aquella pàgina que he tingut al davant inerta. La meva mà tremolava amb el bolígraf, la lletra semblava il.legible, però els dits sabien el camí. Un cop vaig escoltar la història d’Orfeu...
I si...? Dubtes, malsons, veus que em parlen, no puc negar l’innegable. Només tu podies escriure
el punt i a part.
Una pàgina en blanc
Obro una pàgina en blanc, els meus dits tremolen quan la palpen. Al mirall, el reflex d’Orfeu i mentre ballen les ombres, passejo un recorregut inexplorat a les palpentes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada