Reflexions en veu alta: Llegir poesia sense por

Poema visual de Joan Brossa (un altre poeta estimat)

Si preguntem a la gent què llegeix probablement dirà una novel·la, perquè és el gènere més llegit. I si gosem preguntar-los, llegeixes poesia? Possiblement, algunes dirien que sí, però majoritàriament dirien que no en llegeixen. En l'opinió de l'Arlequí, la gent té por a no entendre la poesia. I les persones estan equivocades, perquè la poesia se sent. Quan es llegeix poesia, entrem en un món de sensacions indescriptibles. Si recordem per exemple uns versos de Jacint Verdaguer del poema "Vora la mar": 

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

Ens adornarem que només amb el primer, ja som en un viatge sense fi, i que ens recorda que estem vius. I si continuem esmentant poemes, avui el poeta,Jordi Llavina a les xarxes socials ha compartir uns versos de Joan Vinyoli de l'obra Llibre d'amic: 

Vares venir fins on jo dormia

i em vas despertar,

i em vas convidar a tenir set,

una gran set per a la qual

et vas copa on jo la pogués beure.

Com es pot tenir por de llegir i sentir aquestes imatges tan boniques, que ens desvetllen de cop i ens fan viatjar dins d'un cosmos il·limitat d'emocions indescriptibles? I és que ara amb els conflictes bèl·lics i d'altre índole, ara, la poesia és més necessària que mai. Per això,  l'Arlequí us convida a llegir-la,  a somniar-la, a sentir-la dins,  simplement, deixeu-vos seduir per les imatges.  I seguim, somniant la poesia, gràcies a Salvador Espriu, un dels meus poetes més estimats i el seu:

Assaig de càntic en el temple

Salvador Espriu
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Així doncs llegiu poesia i somnieu, somnieu en les imatges sense recança.