Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Gran pregunta! Però, com en molts altres casos, jo respondria: depèn... I de què depèn? Doncs imagino que depèn de la persona, evidentment, però també depèn de l'edat.
ResponEliminaJo diria que quan un és jove, la literatura l'influencia i el guia. Recordo que, anys enrera, llegia incansablement sense saber molt bé què buscava Entreteniment? Aprendre? La lectura m'aportava ambdues coses, però buscava aprendre, buscava personatges consistents, situacions susceptibles de trobar-ne una analogia real, comportaments heroics, humans, etc.
En canvi, quan un ha viscut prou, quan s'ha experimentat, viatjat, conegut, aleshores és quan podem dir que la vida és la que guia el curs de la literatura.
Què en penseu? :-)
doncs la vida sempre va per davant, això ho tinc clar, encara que de vegades la literatura serveixi de refugi
ResponEliminaEstic amb l'aristòcrata, ell que és molt senyor ho sap molt bé! ;-)
ResponEliminaEstic molt d'acord amb la bala perduda. Quan ets jove els llibres que llegeixes tenen gran influència i els recordes amb molt més detall que qualsevol altre. Quan els rellegeixes anys més tard, molts cops et deceben.
ResponEliminaDe totes maneres, vida, literatura, música, pintura, amor, sexe... tot és el mateix, tot són maneres de veure una mateixa cosa, angles o eines diferents amb què caminar i créixer.