La gota d'aigua











Sóc petita i fràgil. Desperto de cop i volta, quan els núvols em sacsegen. Llavors és quan em perdo entre les meves germanes en un viatge sense rumb. Totes anem a la deriva , i encara desconeixem si morirem al mar, al riu, a la font, a les flors, als arbres, als carrers...

Comentaris

Queralbs ha dit…
No passis pena que, morir, no morireu. Passejareu de banda a banda, i tornareu a començar, i tornareu a caure, i a lliscar, i a evaporar-vos. Viureu per sempre.
Jesús M. Tibau ha dit…
Tot i la gran diferència d'estil, aquest post em recorda aquella canço de Toreros muertos que m'agrada molt: agüita amarilla
josepmanel ha dit…
El cicle sense fi al que aspirem una gran part dels que se'n diem mortals.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies