Premi per a l'Antaviana

-












Avui per sorpresa meva, el Llunàtic ha decidit atorgar-me el Premi Art i Pico. La veritat és que darrerament estic aconseguint moltes coses: tenir una pàgina d'autora al Joescric, veure publicat un post del bloc a la primera antologia de la catosfera, sortir al suplement cultural de l'Avui del dijous 7 de febrer. I bé, crec que el més important és saber que hi ha lectors que em llegeixen i em fan de crítics. Moltes gràcies Llunàtic per donar-me aquest premi.

El cert és que hi ha moltíssims blocs interessants, i tot i que no sóc partidària de fer distincions, jo atorgo el premi als següents blocs:

Comentaris

  1. Jesús M. Tibau9 de febrer del 2008, a les 13:16

    Moltes gràcies pel reconeixement

    ResponElimina
  2. Anònim9 de febrer del 2008, a les 19:15

    Gràcies! Intentaré merèixer-ho. El cert és que darrerament trobo poc temps per a il·lustrar el bloc com m'agrada fer. Si un premi ha de convidar a la reflexió, la meva personal va per aquí. M'agradaria comptar amb dues cames igual de fermes, poesia i imatge, però queda molta feina per fer. Veurem, veurem... Gràcies de nou.

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls10 de febrer del 2008, a les 15:24

    De res, Jesús M. Tibau, és un plaer gaudir de la literatura amb blocs com Tens un racó dalt del món.

    Gonzalo, de res. Tothom que crea literatura en català i la comparteix amb d'altres lectors i ho fa amb un treball de qualitat es mereix un reconeixement.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  4. Anònim13 de febrer del 2008, a les 8:22

    Gràcies per haver pensat en el meu bloc. Jo també he decidit seguir la cadena i concedir el premi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació