La literatura i els il·lustradors

-








Tots els llibres de literatura, ja siguin de literatura infantil, juvenil o per a adults no serien complerts sense la mà dels llapis i/o dels pinzells dels il·lustradors. Però d'on ve la paraula Il·lustració? Ah, sí ve de la Il·lustració francesa del segle XVIII. Aleshores aquesta paraula significava la llum, el coneixement en oposició a l'obscurantisme. Actualment però aquesta paraula pren un altre sentit: Il·lustració és un dibuix inserit dins una novel·la, un conte, un llibre de poesia... I és que realment, la literatura i el dibuix són dues disciplines artístiques que sempre van de la maneta. És a dir, que són disciplines independents, però quan s'uneixen formen un art total. La Il·lustració magnifica, amb els seus traçats, les paraules plenes de múltiples lectures. I fins i tot, es pot establir un paral·lelisme entre la tasca dels escriptors i la dels il·lustradors. Perquè tots ens els imaginem davant d'una taula. L'un amb un full en blanc davant l'ordinador, gràcies a les noves tecnologies, i l'altre amb una taula i amb un full amb blanc i llapis, pinzells o aquarel·les. I al capdavall les dues obres formen part d'un tot: el llibre.

Comentaris

  1. Jordi Gonzalez19 de març del 2008, a les 10:59

    Tinc un llibre magnífic (regal del meu veí que el va escriure) que és un recull d'escrits i il·lustracions d'un periodista gironí. Els periodistes no només escriviem sinó que es feien les portades. Al·lucinant. Sobretot si tenim en compte que les seves últimes portades eren dels anys 80 i fetes a rotulador!!!

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls19 de març del 2008, a les 15:15

    Benvolgut Jordi González, moltes gràcies per la teva aportació al bloc amb el teu comentari.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació