Prosa poètica: Una mort silenciosa








A poc a poc, se m'apaga l'aire. Veig algunes parts del meu cos escampades pel terra vermell. He deixat, a contra cor, els meus orígens i ara, sóc dins d'una casa de vidre, plena d'aigua. Potser alguna part de mi acabarà dins les pàgines d'un llibre...

Comentaris

novesflors ha dit…
Potser així no morirà del tot perquè perviurà en les paraules de la pàgina del llibre que ha marcat amb la seua vermellor perfumada.
Jesús M. Tibau ha dit…
I d'aquí uns anys algú rellegirà el llobre, i trobarà un pètal que li recordarà antics amors. Llavors dubtarà entre llençar-lo o desar-lo.

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies