A poc a poc, se m'apaga l'aire. Veig algunes parts del meu cos escampades pel terra vermell. He deixat, a contra cor, els meus orígens i ara, sóc dins d'una casa de vidre, plena d'aigua. Potser alguna part de mi acabarà dins les pàgines d'un llibre...
2 comentaris:
Potser així no morirà del tot perquè perviurà en les paraules de la pàgina del llibre que ha marcat amb la seua vermellor perfumada.
I d'aquí uns anys algú rellegirà el llobre, i trobarà un pètal que li recordarà antics amors. Llavors dubtarà entre llençar-lo o desar-lo.
Publica un comentari a l'entrada