Prosa poètica: Després de la meva mort...








La darrera nit d'hivern, tots els meus pètals de sang es van marcir, menys un. Una mà humana va agafar aquella petita i darrera part de mi, i em va guardar dins les pàgines d'un llibre. Fins que un dia, aquella mà va agafar el llibre i l'hi va passar a una altra mà...

Comentaris

novesflors ha dit…
Com aquest pètal que sobreviu, les paraules escrites tampoc no moren. Perviuen en els llibres que llegim.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies