La darrera nit d'hivern, tots els meus pètals de sang es van marcir, menys un. Una mà humana va agafar aquella petita i darrera part de mi, i em va guardar dins les pàgines d'un llibre. Fins que un dia, aquella mà va agafar el llibre i l'hi va passar a una altra mà...
1 comentari:
Com aquest pètal que sobreviu, les paraules escrites tampoc no moren. Perviuen en els llibres que llegim.
Publica un comentari a l'entrada