La clau









Des de sempre jo tenia una porta tancada amb clau. Un dia, l'atzar va fer que em topés amb algú, i aquell algú sense jo adonar-me de res, va trobar la clau, i va obrir aquella porta. Quan tu la vas obrir, la clau va caure dins del mar.

Comentaris

novesflors ha dit…
Preciós.
Jesús M. Tibau ha dit…
Més val una porta que uneixi, que no una porta que separi
arlequí ha dit…
Hola, noves florsl. Moltes gràcies pel teu comentari.

Hola,Jesús. Sí les portes uneixen.

Hola David, gràcies pel teu comentari.Me n'alegro que t'hagi agradat tant.

Salutacions cordials.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies