La clau
Des de sempre jo tenia una porta tancada amb clau. Un dia, l'atzar va fer que em topés amb algú, i aquell algú sense jo adonar-me de res, va trobar la clau, i va obrir aquella porta. Quan tu la vas obrir, la clau va caure dins del mar.
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Preciós.
ResponEliminaMés val una porta que uneixi, que no una porta que separi
ResponEliminaM'ha agradat molt!
ResponEliminaHola, noves florsl. Moltes gràcies pel teu comentari.
ResponEliminaHola,Jesús. Sí les portes uneixen.
Hola David, gràcies pel teu comentari.Me n'alegro que t'hagi agradat tant.
Salutacions cordials.