Música i literatura: Blue Moon

L'any 1934 els compositors Richard Rodgers i Lorenz Hart van compondre la balada Blue Moon. El títol és una expressió anglesa que pot tenir dos significats: d'una banda la segona lluna plena en un mes; i de l'altra, les llunes plenes passen poques vegades a l'any quan passa quelcom estrany o misteriós. En qualsevol cas, la lluna plena indica bona sort en alguna cosa. L'esmentada balada comença amb aquesta estrofa, on el cantant s'adreça a la lluna com si d'una dona real es tractés:

Blue Moon
You saw me standing alone

El cantant anuncia clarament la seva solitud provocada pel seu amor a la lluna, objecte d'amor platònic dels poetes romàntics. I seguidament, el cantant s'imagina per uns instants que el satèl·lit se li apareix i és quan anhela poder-la abraçar:

And then there suddenly appeared before me
The only one my arms will ever hold
I heard somebody whisper please adore me
And when I looked the Moon had turned to gold

Finalment, a la tornada el cantant li diu a la lluna, que no estarà sol gaire temps, perquè té un somni dins seu, i en aquest somni és quan el seu amor esdevé real:

Blue moon
Now I'm no longer alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own

Aquesta magnífica balada ha estat versionada per artistes com Frank Sinatra, Elvis Presley en la seva versió de rock, entre moltíssims d'altres. I és que quan sento aquesta cançó sóc davant aquesta lluna plena, que em provoca soledat però també amor cap aquest gran objecte d'amor només assolible en somnis, un somni que van crear els seus compositors Richard Rodgers i Lorenz Hart, i que ara forma part de la nostra banda sonora particular.