Ahir vaig tenir ocasió de llegir un bon reportatge al Suplement Cultura de l'Avui. El reportatge esmentat que es titula "El somni de Grècia. Viatges d'anada i tornada a l'antiga pàtria" fa una anàlisi exhaustiva d'obres de la literatura catalana actual i de la tradició que han vessat les seves obres en Grècia. L'autor del reportatge Josep Pelfort primerament fa una introducció citant T.S Eliot: "És improbable que sàpiga el que ha de fer [l'escriptor] si no viu al que no és simplement present, sinó el moment present del passat, si no és conscient del que és mort, sinó del que ja viu". Un escriptor ha de tenir en compte la tradició cultural del passat, és a dir, Grècia . Els autors grecs van crear formes i continguts literaris que en l'actualitat són universals.
I és que l'autor d'aquest reportatge relaciona una sèrie d'autors de a la literatura catalana i la castellana i les seves obres amb l'antiga pàtria: El sueño de una generación. El crucero unviersitario por el Mediterráneo de 1933 de Francisco Garcia Alonso i Josep M. Fullola Percot, professors els quals en la seva obra fan un estudi analític de les dades històriques de l'anomenada pàtria; El cor grec de Susanna Rafart, on l'autora parteix d'un mite literari per elaborar una reflexió sobre l'estètica i la creació; i especialment El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica de Josep Maria Solà. I és en aquest llibre assagístic on Josep Pelfort centra la seva tesi de l'encara present petjada de l'antiga Grècia en la literatura catalana no només actual, Maria Àngels Anglada i Carles Miralles; sinó també de la tradició de la mà d'autors com Maragall, Riba, Espriu. Grècia és "una utopia, un somni" tal com diu Pelfort. Gràcies a Josep M. Solà, i al seu assaig, i a tots aquests escriptors de la literatura tant castellana com catalana de la tradició i actuals el somni de Grècia perviu avui com el nostre bressol cultural.
2 comentaris:
Un article ben interessant. Sempre que m'oblido de comprar l'Avui quan surt el suplement em perdo coses que valen la pena i he de recuperar-lo a la biblioteca... Li faré una ullada però estic d'acord, la cultura greco-romana està molt latent en la nostra llengua, literatura i quotidianitat, i no en podem renunciar.
Hola David. Doncs sí, la veritat és que estava tot molt ben explicat. I fa goig pensar que a casa nostra hi ha autors que han sabut mantenir viu aquest llegat de l'antiga pàtria. És doncs una petita joia periodística que val la pena descobrir.
Salutacions ben cordials.
Publica un comentari a l'entrada