Es va fer un breu silenci a la llibreria, fins que el Llibreter el va trencar:
-Per què no t'agrada viure en el teu llibre?
Ella va dubtar uns moments i després va respondre:
-Perquè tinc un autor que sempre em mana i ja n'estic tipa. Ara sóc lliure.
-Però els personatges no podeu viure fora dels llibres.
-Qui ho diu això? I clar que podem viure-hi. Mira'm bé. Sóc aquí davant teu!
En aquell moment al Llibreter no li sortien les paraules.
-Me'n vaig.
I en pocs instants aquella nena ja havia desaparegut de la llibreria davant la sorpresa del Llibreter.
1 comentari:
Bona decisió, la que pren la nena. M'ha recordat una mica la fanficció: tots aquells personatges de sèries i de còmics que, anys després de la seva publicació -o emissió per la tele-, segueixen vius amb històries diferents que els internautes s'inventen, com si aquests personatges prenguessin vida pròpia i s'escapessin dels seus creadors. La llibertat definitiva, esclar, seria que ells mateixos s'acabessin autoescrivint la seva pròpia història!
El poemari "The Beautiful Lie", de la poetessa gal·lesa Sheenagh Pugh, té un capítol anomenat "Fanfic" que va de tot això.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada