Balanç del 2008

-






Ara fa un any i tres mesos un bon dia vaig decidir crear l'Antaviana. La veritat és que fou una iniciativa espontània, arran d'una conversa amb el Llunàtic on em parlava dels blocs/blogs.
Cada dia s'acosten més lectors i lectores a tafanejar les pàgines que escric, i fins i tot participen en els jocs que proposo i que us fan ballar el cap una miqueta. Arran del bloc, he participat a les primeres Jornades de la Catosfera, d'on va sorgir la publicació del primer llibre de blogs en català, del qual n'he format part. I vaig assistir a dues de les presentacions de l'esmentat llibre. Així com també he col·laborat en l'homenatge dedicat a en Joan Brossa. No puc oblidar les dues vegades que he col·laborat en els jocs literaris de'n Jesús M. Tibau. Tampoc pub bandejar el passeig per milers de blocs/blogs a través dels quals he après coses sobre llibres, obres, etc. Així doncs aquest fill cibernètic m'ha dut a camins insospitats, que espero que continuiïn al llarg del 2009.

Comentaris

  1. Sadurní31 de desembre del 2008, a les 13:34

    Que així sigui, Arlequí.

    Salut,
    S.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls31 de desembre del 2008, a les 13:36

    Moltes gràcies Sadurní.

    Salut i feliç any nou!

    ResponElimina
  3. Anònim31 de desembre del 2008, a les 15:45

    Un any nou és com un full abans de ser encetat: lluny de ser una terra erma, és la possibilitat de redreçar el fil de la nostra història, de lliurar-nos a l’esperança de canviar l’argument allí on ens convinga, de mantenir el compromís per la paraula. Que no ens falte inspiració per l’any que comença! Bon any nou!

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls31 de desembre del 2008, a les 15:57

    Moltes gràcies Josep Manel. Bon any nou per a tu també!

    ResponElimina
  5. novesflors31 de desembre del 2008, a les 16:36

    Bon Any, Roser.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls31 de desembre del 2008, a les 18:12

    Gràcies novesflors. Bon any per a tu també.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació