Digue'm

-








què llegeixes aquest mes.

Comentaris

  1. novesflors12 de desembre del 2008, a les 22:15

    El soroll de la resta, de Francesc Bodí.

    ResponElimina
  2. L'Espolsada llibres16 de desembre del 2008, a les 15:18

    Ei que bé que algú llegeixi el Soroll de la resta, em va agradar molt.
    Jo he acabat 84, Charing Cross Road i estic amb la Correspondència Sales-Rodoreda, impressionant.

    ResponElimina
  3. Anònim17 de desembre del 2008, a les 8:29

    "La vida amarga", de Josep Pla.

    ResponElimina
  4. Sadurní17 de desembre del 2008, a les 18:56

    "Desfent el nus del mocador", de Ramon Erra.

    ResponElimina
  5. Biel Barnils Carrera18 de desembre del 2008, a les 0:06

    L'últim llibre de poesies del Màrius Sampere, segueixo amb un feixuc assaig sobre l'organització Palestra i la novel·la "Els secrets de la reina" del Xulio Ricardo Trigo.
    Bones lectures a tothom!

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls20 de desembre del 2008, a les 10:31

    Hola! Gràcies a tots per les vostres aportacions al bloc.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  7. bajoqueta21 de desembre del 2008, a les 10:33

    Abans s'acabe l'any, espero poder haver començat "El roig i el negre" d'Stendhal.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació