Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
El soroll de la resta, de Francesc Bodí.
ResponEliminaEi que bé que algú llegeixi el Soroll de la resta, em va agradar molt.
ResponEliminaJo he acabat 84, Charing Cross Road i estic amb la Correspondència Sales-Rodoreda, impressionant.
"La vida amarga", de Josep Pla.
ResponElimina"Desfent el nus del mocador", de Ramon Erra.
ResponEliminaL'últim llibre de poesies del Màrius Sampere, segueixo amb un feixuc assaig sobre l'organització Palestra i la novel·la "Els secrets de la reina" del Xulio Ricardo Trigo.
ResponEliminaBones lectures a tothom!
Hola! Gràcies a tots per les vostres aportacions al bloc.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Abans s'acabe l'any, espero poder haver començat "El roig i el negre" d'Stendhal.
ResponElimina