Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

288 Comentaris

Avui mentre esmorzava m'he dedicat a comptar els comentaris que m'heu anat deixant al llarg d'aquests vint-i-nou mesos de vida d'Antaviana. I m'he sorprès positivament al veure la xifra de 288. I és que en tots aquests mesos tots vosaltres, els lectors habituals, i els altres heu anat passejant per aquest blog de literatura, i li heu donat vida, vida pròpia. Així doncs us dono les gràcies per la vostra participació i la vostra fidelitat al blog.

El conte per fascicles: I-VIII

I) Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit.

II) El Llibreter, un home d'una cinquantena d'anys, alt, amb ulleres i amb el rostre sempre pensatiu, va començar a inspeccionar, un per un, tots els prestatges de la llibreria. Quan va arribar a la darrera secció, es va quedar perplex. Al terra va trobar un llibre, un llibre obert. "Com hi ha anat a parar?" es deia. De sobte, va sentir un soroll.

III) El Llibreter va seguir el rumb dels sorolls, fins que va arribar al taulell. Allà amagada hi havia un nena, una nena d'uns 12 anys. Duia dues trenes rosses, i tenia uns ulls observadors i inquiets. El Llibreter, sorprès, li va preguntar: -Qui ets tu? Però la nena no deia res. El Llibreter va insistir: Qui ets tu?

IV)
-Qui ets tu? Va preguntar per tercera vegada el Llibreter a la nena desconeguda.
-Em dic Ariadna. Va contestar ella tímidament mentre …

Llavors

Fa uns mesos, arrel d'una visita al Jardí Botànic de Madrid vaig tenir un rampell, d'aquells inevitables, de comprar llavors de bulb i de clínia. La veritat és que mai abans m'havia interessat per les plantes excepte per admirar-ne la seva esplendor. Vaig agafar les llavors, i les vaig plantar cadascuna en un test. Jo, impacientment, mirava per la finestra cada dia. Semblava que allà no hi creixeria res. Un matí per sorpresa meva, en una d'elles vaig començar a veure una tija verda, petiteta. Aquesta tija avui ja creix mirant cap al cel, i ja s'albira un diminut capoll, amb una flor a dins. I ja estic esperant amb ànsia la primavera. I és que una cosa tan senzilla com fer néixer una planta, m'ompla d'una mena de joia, cada dia que miro per la finestra i veig com aquell "nadó" esdevé poncella i més tard una flor. La natura és una poesia que es construeix a si mateixa, gràcies a la llum del sol, les gotes de rec i un grapat de bona terra. Benving…

La incògnita: Qui és? Una nova pista

Aquí teniu una nova pista, espero que us ajudi a descobrir la incògnita:

-És un animal que té moltes vides.

Ara sí, que ho teniu. Au va, animeu-vos a participar-hi!

La resposta d'aquesta incògnita és el gat negre de Poe i l'encertant ha estat el veí de dalt. Moltes felicitats!

La incògnita: Qui és? Una altra pista

Us esteu trencant molt el cap amb aquesta incògnita, oi? Doncs aquí teniu una altra pista:
-L'animal no és de color blanc.

Ara sí que és fàcil. A veure qui és el/la primer/a blogger que ho endevina.

El Qüestionari: Jordi Valls

1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?
A la primera pregunta, crec que va ser una antologia poètica d'Antonio Machado. I aprendre'm alguns poemes d'escola com "el barranc dels Algadins" de Teodor Llorente o algun fragment del Canigó de Jacint Verdaguer.

2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?
Ben aviat em vaig adonar de la meva necessitat d'escriure, sobre els 11 anys, encara que en aquella època de forma romàntica vaig utilitzar el català, molt macarrònic, els meus coneixements eren molt dolents donades les deficiències educatives de la ciutat de Santa Coloma als anys 70, tenia la sensació de ser el darrer escriptor en llengua catalana i gairebé el darrer catalanoparlant.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: "la inspiració es troba treballant"?
La inspiració no existeix, existeix la feina ben feta, la fermesa i l'amor per allò que es fa, tinc poca fe en les abstraccions metafísiques sobre la creació, cal mirar més…

Petits obstacles quotidians

Cada dia, l'atzar ens brinda noves vivències. Algunes seran d'aquelles que reviurem tancant els ulls, i d'altres d'aquelles que voldríem esborrar del nostre bagul personal. I és que la vida ens posa sovint a prova la nostra condició humana i sobretot la nostra vulnerabilitat. Hi ha qui sembla imperceptible davant les adversitats, i jo sóc com una figureta de vidre, d'aquelles fan bonic, i que en qualsevol moment amb un simple cop atzarós s'esquerden. Però també és cert, que els humans som els únics que tenim dos peus i ens mantenim drets, i que quan caiem sempre ens tornem a aixecar i posar en posició vertical, i llavors continuem caminant, trepitjant amb titubeig davant d'un nou entrebanc vital. Malgrat tot, és cert que a la vida, totes les experiències tenen algun sentit, o l'acaben tenint amb el pas del temps; el temps aquell ésser que és amic, i enemic alhora. Perquè si pensem una mica, hi ha milers d'escriptors, novel·listes, poetes, dramaturg…

L'ideari de creative commons

Fa uns quants dies, a la llibreria Laie del Caixa Fòrum, vaig topar amb L'ideari. Es tracta d'una llibreteta batejada com L'ideari on els escriptors/escriptores podem apuntar totes les idees creatives que ens vinguin al cap. Però no és una llibreteta qualsevol. Primerament, ens trobem amb un índex de les idees, on s'apunta la data i la idea en qüestió. Després trobem unes quinze pàgines, on hem de numerar i batejar les idees, a més d'anotar tot allò relacionat amb el dia, el moment, en què ens va vingut aquest moment d'inspiració. Fins i tot, hi ha un apartat per analitzar el nostre estat anímic i el grau de felicitat en el moment del clímax inspiratiu. Al final, tenim una mena de gràfic, per analitzar estadísticament la nostra creativitat.

L'esmentada troballa casual és una eina fantàstica primer per apuntar tot allò que se m'acut i que en un futur alguna d'aquestes idees esdevindran potser una obra de teatre, una ressenya, un llibre de relats... I…

La incògnita: Qui és? La darrera pista

Aquest cop us ho he posat ben difícil. Bé aquí teniu la darrera pista:
-El personatge incògnita és un animal nocturn i solitari.


No, Veí de dalt no és un vampir. Però t'hi acostes.
Sadurní, torna-ho a intentar.

La incògnita: Qui és? una pista

Com que veig que alguns us esteu trencant el cap per descobrir la incògnita us diré una altra pista:

Aquest animal té una vida molt curta a la narració on apareix, però tot i mort n'és el protagonista.

Digue'm

què llegeixes aquest mes.

Llegim amb Isidre Iturat

Fòrum literari: febrer del 2009

Don Quixot és boig o més aviat és un idealista?