"El misteri és el més bonic que podem experimentar. És la font de tot l'art i la ciència."
Albert Einstein
Fòrum literari: abril del 2009
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Creus que és cert que segons diu Gérard Genette tot text pot arribar a esdevenir literari en la mesura que un procés de recepció li assigni un valor estètic determinat?
Ho crec sempre que l´editor sàpiga el que es fa, i sempre que la base,com a una bona pizza, sigui prou bona.Fa poc parlava el diari de la relació entre R.Carver (l´escrptor) i G.Lish ( el seu editor, que pulia els textos d´aquell fins arribar a crear-li un estil propi inconfusible).En podria ser un bon exemple.
Però, aleshores, l'obra ja no era de Carver, sinó de Lish, no creus? En això de la literatura també hi ha modes. El vertader escriptor escriu allò que duu dintre seu, independent d'allò que estiga o no de moda. Això li passà al poeta Vinyoli als seus inicis. Patí prou i era un bon poeta, com després ho ha mostrat fins al darrer llibre seu. Però en els seus primers llibres, molta gent el mirava de gairó. La importància en la Literatura, no és ni de bon tros, de l'editor, sinó de l'autor; encara que hi ha editors que se la juguen per obres totalment d'individus desconeguts... D'AQUESTOS HI HA BEN POCS
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aquí teniu un nou podcast, La intel·ligència articial pot ser un daltabaix per a l'art? És una reflexió personal, i sense ser cap experta sobre si la IA canviarà la manera de crear art.
Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Ho crec sempre que l´editor sàpiga el que es fa, i sempre que la base,com a una bona pizza, sigui prou bona.Fa poc parlava el diari de la relació entre R.Carver (l´escrptor) i G.Lish ( el seu editor, que pulia els textos d´aquell fins arribar a crear-li un estil propi inconfusible).En podria ser un bon exemple.
ResponEliminaPerò, aleshores, l'obra ja no era de Carver, sinó de Lish, no creus?
ResponEliminaEn això de la literatura també hi ha modes. El vertader escriptor escriu allò que duu dintre seu, independent d'allò que estiga o no de moda. Això li passà al poeta Vinyoli als seus inicis. Patí prou i era un bon poeta, com després ho ha mostrat fins al darrer llibre seu. Però en els seus primers llibres, molta gent el mirava de gairó. La importància en la Literatura, no és ni de bon tros, de l'editor, sinó de l'autor; encara que hi ha editors que se la juguen per obres totalment d'individus desconeguts... D'AQUESTOS HI HA BEN POCS
Una abraçada