Ves al contingut principal

Quinze anys sense Pere Calders










Aquest és el meu particular homenatge al quinzè aniversari de la mort de Pere Calders:


ESCENA VI

"S'il·lumina una altra part de l'espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una música d'Eric Satie.

VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova...
ABEL: Antaviana! An-ta-vi-a-na...
VEU EN «OFF»: L'Abel va enamorar-se d'aquella paraula tan seva i, de moment, se la va guardar com un secret.
ABEL: Antaviana. Antaviana! Antaviana...
MARE (entrant i servint-li una tassa de xocolata): Què dius?
ABEL: No res, no res: és una lliçó de geografia.
VEU EN «OFF»: De fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogràfica.
ABEL: Antaviana?
VEU EN «OFF»: Sí, sí. Podria ser el nom d'un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Si en descobries un de semblant, enfocant-lo amb els binocles des del pont d'una nau, el podries batejar sense pensar-t'hi. Ja et veig dibuixant el mapa, humitejant el llapis amb la punta de la llengua i fent el contorn de tots els accidents de la costa. El pintaries de color taronja i després, mirant-hi molt, traçaries les lletres en forma d'arc, espaiant-les bé perquè no tapessin cap riu."

(Del llibre Antaviana. Barcelona: Edicions 62, 1979)

Comentaris

McAbeu ha dit…
Sens dubte un geni de la literatura catalana i gairebé mundial.
Tinc les seves obres completes (els 5 volums d'Edicions 62) i de tant en tant rellegeixo alguna de les seves novel·les i contes.
Ja ho he dit en un altre blog, però mestres com Calders, Pedrolo i altres haurien de ser més recordats del que són.
SM ha dit…
Ara sí... :-)
Arlequí ha dit…
Sí, ara sí :-)

Salutacions cordials.