Quinze anys sense Pere Calders

Aquest és el meu particular homenatge al quinzè aniversari de la mort de Pere Calders:


ESCENA VI

"S'il·lumina una altra part de l'espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una música d'Eric Satie.

VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova...
ABEL: Antaviana! An-ta-vi-a-na...
VEU EN «OFF»: L'Abel va enamorar-se d'aquella paraula tan seva i, de moment, se la va guardar com un secret.
ABEL: Antaviana. Antaviana! Antaviana...
MARE (entrant i servint-li una tassa de xocolata): Què dius?
ABEL: No res, no res: és una lliçó de geografia.
VEU EN «OFF»: De fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogràfica.
ABEL: Antaviana?
VEU EN «OFF»: Sí, sí. Podria ser el nom d'un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Si en descobries un de semblant, enfocant-lo amb els binocles des del pont d'una nau, el podries batejar sense pensar-t'hi. Ja et veig dibuixant el mapa, humitejant el llapis amb la punta de la llengua i fent el contorn de tots els accidents de la costa. El pintaries de color taronja i després, mirant-hi molt, traçaries les lletres en forma d'arc, espaiant-les bé perquè no tapessin cap riu."

(Del llibre Antaviana. Barcelona: Edicions 62, 1979)