Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Un bon grapat de "nasciturus" dels quals he de ser llevadora.
ResponEliminaSalut i terra
Hola, bones... estic llegint la "Correspondència" de Hermann Hesse i Stefan Zweig, publicat a El Acantilado. A reveure!
ResponEliminaQue interessant això de Hesse i Zweig.
ResponEliminaJo llegeixo Olga Xirinacs pel dret i pel revés: "Óssa major, poesia completa", i "Peresa (Eròtica)", a continuació "Pavana per un tauró". Estic llegint "Incerta glòria", també.
Doncs en tinc començats uns 5 ara mateix, però em dedico més a rellegir la "República" de Plató i llegir Le Sabotage amoureux d'Amélie Nothomb :)
ResponEliminaLa solitud dels nombres primers, Paolo Giordano
ResponEliminano m´acaba de fer el pes.
En el cafè de la joventut perduda, Patrick Modiano
punt de trobada de la bohèmia literària i universitària
Imma
jo tinc a mitges *la terra de lavinia*, de daniel ferrer, un escriptor de l'emporda.
ResponEliminarecords!
L'arbre sense tronc, de Francesc Serés
ResponElimina