El regne de la calma

Sempre he tingut i tinc dins meu el cuquet: el nerviós. Aquell que no em deixa ni dormir, i de vegades m'empeny a respirar amb presses. Fa dos anys, les circumstàncies laborals, van desvetllar notablement aquest animaló. Ben cert és que hi ha oportunitats que no pots desaprofitar en el trajecte vital, però el fet d'haver de desplaçar-me a una població 3 hores lluny de la meva llar, en tren, suposava per a mi un neguit constant. Enguany he aconseguit amansar una miqueta el meu cuquet i començo a respirar i a somniar... Perquè hi ha un regne on ningú té pressa, i on tothom gaudir de les hores, dels minuts, dels segons. I ara sóc en aquest regne; tot i que, de tant en tant, el meu cuquet em desvetlla. La vida és una combinació de contraris que es necessiten perquè es produeixi l'equilibri. Sigueu benvinguts doncs al regne de la calma.