Ves al contingut principal

Reconciliar-se amb el mirall










Un matí de núvols negres trenca l'espill en mil bocins. Aquell espill que és amic i enemic alhora. És el cristall que ens mostra una part de nosaltres, aquella que tan sols poden veure els demés. I quan som davant seu s'imposa un silenci, i una inseguretat. Recordem que la reina de Blancaneus en tenia un que era màgic, i que era símbol de la seva vanitat i també fou el de la seva desgràcia.

Tot té és dins d'un cicle: quan es trenca un mirall, n'hem de reconstruir un de nou. Aleshores és quan ens hem de reconciliar amb aquell reflex desconegut; al capdavall som nosaltres.

Comentaris

sargantana ha dit…
quina veritat tan gran que dius.
ara ja nomes queda poder aplicar.ho
bon diumentge!!
Clidice ha dit…
Allò que veus al mirall és el millor que tens: tu mateixa :)
Arlequí ha dit…
Hola Sargantana! Sí tens raó, qui sap no res impossible
Bon diumenge!

Hola Clidice! Bona reflexió :)