Ves al contingut principal

La història de l'aneguet lleig













Fa moltíssims anys, en la meva infantesa i adolescència, algú va decidir que jo era com l'aneguet lleig. I és així que quan sento la història d'un animaló que va néixer diferent de la resta, i tothom el rebutjava, em sentia com si jo fos aquell ànec, i quan trobava algú que m'estimava una mica ja era feliç. Després si recordeu el conte, aquell ànec tan injustament discriminat, creix i esdevé un bell cigne. Jo he crescut. Quan miro enrere, m'adono que de vegades la infantesa pot ser molt cruel, però arriba un dia, que tots creixem i abondonem tots aquells records, tan amargs. I ara és moment d'enterrar-los, per sempre, al fons del mar.

Comentaris

McAbeu ha dit…
És bona idea enterrar per sempre els mals records, que de fet l'únic que fan és continuar fent-nos mal mentre els recordem.
Clidice ha dit…
poc o molt tots som aneguets lletjos, fins que trobem el nostre espai on esdevenir cignes :) En tot cas me n'alegro si ja has esdevingut :)
Helena Bonals ha dit…
Tothom pot haver estat un aneguet lleig un moment o altre, perquè tot el que baixa puja, tot el que puja baixa.
Arlequí ha dit…
Moltíssimes gràcies, McAbeu, Clidice i Helena per les vostres paraules!

Una abraçada :)
neus ha dit…
Roser, he entrat al teu blog, i he anat seguint les teves coses, i estic al.lucinant...que callat que ho portaves!!!
escolta el llibre homenatge a en Darwin es teu???

i...la idea de fer una xerrada-presentació per la setmana de sant jordi, segueix en peu, eh! la Montse fernández ho troba molt bé. i també a l' angeles li sembla bona idea, igual podries aprofitar el viatge i fer-ne una a la escola d' adults on ella treballa ara.

et deixo el meu mail, dons he perdut el teu.

neusbenaventvalles@live.com

una abraçada!!! NEUS
Arlequí ha dit…
Hola Neus! El llibre homenatge a en Darwin no és meu!

Sí, sí ja li he dit al meu editor la presentació de l'IES Cubelles i li ha semblat molt bona idea, segueix en peu!
I també puc fer-ne una a l'escolta d'adults, perquè no!


Una abraçada.

Roser Caño Valls