No faré balanç









Avui no faré cap balanç de final d'any. No recordaré tots els bons moments i els records amargs que he viscut. Tampoc repassaré cadascun dels posts que he anat penjant en aquest espai, meu i vostre. Res de mencionar totes les vegades que heu entrat, silenciosament o deixant alguna petjada escrita. No, no esmentarem el munt de comentaris anònims que han deixat de ser-ho per uns instants. Tampoc recordaré que enguany és l'any que he publicat el meu primer fill en paper: A l'altra banda del riu, i que des d'aquell moment la meva vida ha canviat i flueix com el riu dels relats que he escrit durant gairebé una dècada. I clar tampoc hem de parlar de la multitud de persones que s'han deixat entrevistar per l'Arlequí, per cert una de les tasques que més li agraden, tot i que és un secret. Res d'esmentar tampoc la infinitat de gent que he conegut, i que han trepitjat per primera vegada el bloc, i que després han tornat a caure en la temptació. No, no esmentaré quants jocs literaris us ha plantejat l'Arlequí i quants de vosaltres els heu encertat a la primera. No, no us agrairé la vostra constància al bloc, perquè els lectors/lectores no li donen cap vida. Així doncs, tampoc us donaré la benvinguda al nou any, ni us desitjaré que els vostres somnis es facin realitat, i que la realitat superi la ficció per bé. I tampoc us enviaré un petonàs.

Comentaris

vpamies ha dit…
Doncs jo no diré res, perquè no he passat per aquí.

Bon any nou!
Arlequí ha dit…
Doncs jo no t'agrairé que hagis passat per aquí per desitjar-me un bon any nou!

Bon any nou per a tu!
Francesc Mompó ha dit…
Doncs jo tampoc no deixaré de desitjar-te que tingues una bona entrada d'any nou, senyoreta Valls.
Salut i Terra
Arlequí ha dit…
I jo no et diré gràcies, igualment senyor Valls.

Salut i Terra

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies