No faré balanç

Avui no faré cap balanç de final d'any. No recordaré tots els bons moments i els records amargs que he viscut. Tampoc repassaré cadascun dels posts que he anat penjant en aquest espai, meu i vostre. Res de mencionar totes les vegades que heu entrat, silenciosament o deixant alguna petjada escrita. No, no esmentarem el munt de comentaris anònims que han deixat de ser-ho per uns instants. Tampoc recordaré que enguany és l'any que he publicat el meu primer fill en paper: A l'altra banda del riu, i que des d'aquell moment la meva vida ha canviat i flueix com el riu dels relats que he escrit durant gairebé una dècada. I clar tampoc hem de parlar de la multitud de persones que s'han deixat entrevistar per l'Arlequí, per cert una de les tasques que més li agraden, tot i que és un secret. Res d'esmentar tampoc la infinitat de gent que he conegut, i que han trepitjat per primera vegada el bloc, i que després han tornat a caure en la temptació. No, no esmentaré quants jocs literaris us ha plantejat l'Arlequí i quants de vosaltres els heu encertat a la primera. No, no us agrairé la vostra constància al bloc, perquè els lectors/lectores no li donen cap vida. Així doncs, tampoc us donaré la benvinguda al nou any, ni us desitjaré que els vostres somnis es facin realitat, i que la realitat superi la ficció per bé. I tampoc us enviaré un petonàs.