Cloenda de l'Any Amades: El llegat de la cultura popular
Al segle XIX a Europa sorgeix un moviment literari i cultural, el romanticisme; fruit de la Revolució Francesa que ocorregué el segle anterior, els intel·lectuals van començar a reivindicar la llengua i la cultura popular, és a dir, el folklore com dos dels símbols identitaris d'un país. A Catalunya, aquests dos símbols van propiciar el moviment cultural i ideològic del segle: la Renaixença. En el si d'aquest moviment, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Marià Aguiló van revalorar el folklore català com un element no només identitari del poble català, sinó també com un element de cultura, una cultura que va evitar la mort de la llengua després de tres períodes persecució. El folklore català va esdevenir també la principal tasca d'un intel·lectual de formació autodidacta: Joan Amades. Podria citar i parlar de cadascuna de les obres que va dedicar a les nostres arrels més populars, però em centraré en una que precisament tinc a la prestatgeria: El Costumari Català. Aquesta és una obra voluminosa, ja que compta amb cinc volums, en els quals l'autor fa un estudi extens dels diferents costums que formen part de la nostra tradició. Per triar un exemple a l'atzar, darrere del volum I, fa una explicació dels gràfics i de les figures dels balls, com el conegut, el “Ball de bastons”, i ens brinda una exposició detallada de com es ballen tots els balls que anomena.
Joan Amades ha immortalitzat el folklore català, el qual s'ha anat construint i arrelant a la nostra terra, gràcies als avis i a tots aquells que volem descobrir i aprendre la cultura dels nostres avantpassats.
una tasca del tot necessària :)
ResponEliminaGràcies per parlar de l'Any Amades. Aquest serà l'any Balmes i també se n'assabentaran quatre. Quin país.
ResponEliminaGràcies Clidice ;)
ResponEliminaDe res. Bé, si la blogosfera continua fent aquests homenatges col·lectius, no se n'assabentaran només quatre.
Salutacions cordials!
Roser, són cinc volums. Te'n falta un. ;-)
ResponEliminaL'obra d'Amades és immensa i variada. I hi ha encara molt de material inèdit. Tan de bo algun dia pugui sortir tot!
Gràcies, Víctor ;-) Resulta que he mirat els volums de l'estanteria, i no dec haver vist el cinquè volum.
ResponEliminaTemps al temps, el bo d'aquells que han deixat un llegat cultural és que ens permet anar-lo coneixent i donar-lo a conèixer.
Amades fa fer la gran tasca de recollir i difondre. Ara tenim nosaltres el testimoni i estem obligats a passar-ho a les noves generacions.
ResponEliminaBesadetes
Tens tota la raó Sàlvia!
ResponEliminaUna abraçada.
De fet, el romanticisme és fruit, més que de la il·lustració, d'un fenomen encara molt més gran: Napoleó i el seu delit d'unificar Europa en una sola nació i un sol destí.
ResponEliminaEl romanticisme, com Baudelaire o Schopenhauer és un símptoma de fatiga, de desencís davant la grandesa del món que fracassa, o sigui, de frustració davant de tot allò que pot arribar a ser gran i esplèndit sobre la Terra. El folcklore i el nacionalisme són símptomes de degeneració i descomposició de cultura europea, encara que vosaltres pregoneu tot el contrari i us aplaudiu. Certament, què importa que us aplaudiu entre vosaltres? ;)
Salut.
Hola RDC! Bé, jo he escrit la meva visió del moviment romàntic, sobretot fixant-me en la història, com a bona filòloga.
ResponEliminaD'altra banda, jo no m'aplaudeixo, simplement valoro el folklore com un element de la cultura popular que és tan important com la culta, perquè totes dues formen part de la nostra tradició.
RDC, estic segur que els blogs que "parleu" de filosofia (amb totes les cometes hagudes i per haver) teniu molt més de públic i no us ensaboneu pas entre vosaltres. :-)
ResponEliminaAmades, seguint la tradició bíblica, d'això en diria "Que llenci la primera pedra qui no tingui culpa". I més en l'imaginari popular català "Tal faràs, tal trobaràs" o "Conforme sembrareu, collireu" o "El lladre sempre té por d'ésser robat".
Veus, Víctor! En Joan Amades afavoreix el debat entre companys blocaires de diferents disciplines ;)
ResponEliminaHola, Vpamies... No es tracta de si t'aplaudeixen o no... no és una qüestió de vanitat, sinó de veure que pel mer fet que t'aplaudeixen o que un grup de gent et diu que ets molt ben parit i molt bo, per posar un exemple, no implica tenir raó. I és cert, ho accepto, potser no és important tenir raó, sinó estar bé amb els demés establint-hi certa complicitat.
ResponEliminaEn aquest sentit, agrego que pel mer fer que quelcom ens agradi no implica necessàriament que sigui bo. El gust diu més de nosaltres que de les coses a les que fa referència; al cap i a la fi, ens mostra com ens afecten les coses, no aquestes pròpiament.
Per altra banda, Arlequí, jo sóc català i bès, no sento que ni Amades ni Balmes ni Ors ni cap dels noms aquí presentats conformi el meu patrimoni cultural. La teva afirmació em sona a propaganda nacionalista una mica barata, sincerament. I és que el folcklore del s.XIX m'és força indiferent, no em preocupa gaire, el que he llegit més aviat m'avorreix.
No obstant això, ho reconec, jo tb tinc el meu folcklore, el meu saber popular, i l'extrec d'esferes i àmbits que segurament vosaltres no coneixeu. I no passa res. No aniré a fer propaganda... Tinc altres coses a fer en aquesta vida.
En qualswevol cas, des del meu parer el folcklore ha de ser, només, un instrument emprat per l'alta cultura, una font de recursos, i no pas una finalitat. En aquest punt segurament hi ha la gran diferència de tarannà entre nosaltres, Arlequí.
De totes maneres, tens un blog, al meu parer, curiós; segurament m'hi aniré passant. A reveure doncs.
Hola RDC! Et deixo clar que jo no sóc nacionalista, i aquest bloc no té aquesta intenció. L'Antaviana és un espai de/sobre literatura eclèctic. Jo he llegit poc en Joan Amades, però tant ell, com Ors van escriure obres que, ens agradin o no, formen part de la tradició cultural catalana, i això per a mi no necessàriament té a veure amb fer propaganda nacionalista, això és que i amb perdó tu has interpretat malament aquest escrit. Per a mi, la valoració de la cultura popular és important, i en Joan Amades va fer una tasca a partir d'aquest material.
ResponEliminaSalutacions
Diu RDC: "que pel mer fer que quelcom ens agradi no implica necessàriament que sigui bo", per mi és molt més important que una cosa m'agradi, sigui bona o no ho sigui, segons diuen uns o altres.
ResponEliminaHola Biblioaprenent, bé sobre gustos no hi ha res escrit. En literatura, i en general en arts, cadascú fa la seva valoració de les obres artístiques segons el seu criteri.
ResponEliminaGràcies per la teva aportació al bloc.
Salutacions cordials.