Al segle XIX a Europa sorgeix un moviment literari i cultural, el romanticisme; fruit de la Revolució Francesa que ocorregué el segle anterior, els intel·lectuals van començar a reivindicar la llengua i la cultura popular, és a dir, el folklore com dos dels símbols identitaris d'un país. A Catalunya, aquests dos símbols van propiciar el moviment cultural i ideològic del segle: la Renaixença. En el si d'aquest moviment, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Marià Aguiló van revalorar el folklore català com un element no només identitari del poble català, sinó també com un element de cultura, una cultura que va evitar la mort de la llengua després de tres períodes persecució. El folklore català va esdevenir també la principal tasca d'un intel·lectual de formació autodidacta: Joan Amades. Podria citar i parlar de cadascuna de les obres que va dedicar a les nostres arrels més populars, però em centraré en una que precisament tinc a la prestatgeria: El Costumari Català. Aquesta és una obra voluminosa, ja que compta amb cinc volums, en els quals l'autor fa un estudi extens dels diferents costums que formen part de la nostra tradició. Per triar un exemple a l'atzar, darrere del volum I, fa una explicació dels gràfics i de les figures dels balls, com el conegut, el “Ball de bastons”, i ens brinda una exposició detallada de com es ballen tots els balls que anomena.
Joan Amades ha immortalitzat el folklore català, el qual s'ha anat construint i arrelant a la nostra terra, gràcies als avis i a tots aquells que volem descobrir i aprendre la cultura dels nostres avantpassats.
Comentaris
De res. Bé, si la blogosfera continua fent aquests homenatges col·lectius, no se n'assabentaran només quatre.
Salutacions cordials!
L'obra d'Amades és immensa i variada. I hi ha encara molt de material inèdit. Tan de bo algun dia pugui sortir tot!
Temps al temps, el bo d'aquells que han deixat un llegat cultural és que ens permet anar-lo coneixent i donar-lo a conèixer.
Besadetes
Una abraçada.
El romanticisme, com Baudelaire o Schopenhauer és un símptoma de fatiga, de desencís davant la grandesa del món que fracassa, o sigui, de frustració davant de tot allò que pot arribar a ser gran i esplèndit sobre la Terra. El folcklore i el nacionalisme són símptomes de degeneració i descomposició de cultura europea, encara que vosaltres pregoneu tot el contrari i us aplaudiu. Certament, què importa que us aplaudiu entre vosaltres? ;)
Salut.
D'altra banda, jo no m'aplaudeixo, simplement valoro el folklore com un element de la cultura popular que és tan important com la culta, perquè totes dues formen part de la nostra tradició.
Amades, seguint la tradició bíblica, d'això en diria "Que llenci la primera pedra qui no tingui culpa". I més en l'imaginari popular català "Tal faràs, tal trobaràs" o "Conforme sembrareu, collireu" o "El lladre sempre té por d'ésser robat".
En aquest sentit, agrego que pel mer fer que quelcom ens agradi no implica necessàriament que sigui bo. El gust diu més de nosaltres que de les coses a les que fa referència; al cap i a la fi, ens mostra com ens afecten les coses, no aquestes pròpiament.
Per altra banda, Arlequí, jo sóc català i bès, no sento que ni Amades ni Balmes ni Ors ni cap dels noms aquí presentats conformi el meu patrimoni cultural. La teva afirmació em sona a propaganda nacionalista una mica barata, sincerament. I és que el folcklore del s.XIX m'és força indiferent, no em preocupa gaire, el que he llegit més aviat m'avorreix.
No obstant això, ho reconec, jo tb tinc el meu folcklore, el meu saber popular, i l'extrec d'esferes i àmbits que segurament vosaltres no coneixeu. I no passa res. No aniré a fer propaganda... Tinc altres coses a fer en aquesta vida.
En qualswevol cas, des del meu parer el folcklore ha de ser, només, un instrument emprat per l'alta cultura, una font de recursos, i no pas una finalitat. En aquest punt segurament hi ha la gran diferència de tarannà entre nosaltres, Arlequí.
De totes maneres, tens un blog, al meu parer, curiós; segurament m'hi aniré passant. A reveure doncs.
Salutacions
Gràcies per la teva aportació al bloc.
Salutacions cordials.