Què et suggereix...
aquest poema visual?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
ja res ens pot allunyar d'una pantalla, ni tan sols el gaudi (i el perill) de conduir :)
ResponEliminaDins de la polisèmia visual que ens ofereix una ment com la de Brossa (vaig tenir el plaer de compartir sopar i xerrada amb ell), jo diria que és una crítitica a la velocitat viatgera d'aquestes màquines que ens poden fer perdre el plaer d'observa el paisatge, igual que veure passar la vida a través de la TV sense viure-la tu.
ResponEliminaUna abraçada senyoreta Valls.
La màquina inclou la pantalla, com el cos l'ànima. O sigui, l'ànima, si existeix, no és més que una part del cos.
ResponElimina