dijous, 11 de febrer del 2010

Què et suggereix...


















aquest poema visual?

3 comentaris:

Clidice ha dit...

ja res ens pot allunyar d'una pantalla, ni tan sols el gaudi (i el perill) de conduir :)

Francesc Mompó ha dit...

Dins de la polisèmia visual que ens ofereix una ment com la de Brossa (vaig tenir el plaer de compartir sopar i xerrada amb ell), jo diria que és una crítitica a la velocitat viatgera d'aquestes màquines que ens poden fer perdre el plaer d'observa el paisatge, igual que veure passar la vida a través de la TV sense viure-la tu.
Una abraçada senyoreta Valls.

Helena Bonals ha dit...

La màquina inclou la pantalla, com el cos l'ànima. O sigui, l'ànima, si existeix, no és més que una part del cos.