Reflexions en veu alta: Escriure a raig?

-










Joan Maragall a l'Elogi de la paraula viva defensava la creació literària a raig. Doncs bé, alguns/algunes de nosaltres tenim calaixos on deixem/abandonem esborranys d'idees apuntades en llibretes. De vegades aquestes idees acaben a les deixalles, d'altres les recuperem quan ens dediquem a endreçar les calaixeres.

Per una banda, sempre he sentit a dir que hom és escriptor/a si escrius cada dia. Potser no sóc d'aquests/es. Jo necessito trobar idees com fils d'un cabdell....
Hi ha èpoques en què m'haig d'enfrontar amb el processador de textos en blanc. Quan les muses dormen no se les puc despertar.

Per l'altra, he sentit a dir que sovint és bo deixar reposar una idea o un esborrany d'un escrit al calaix /"al pendrive". Doncs resulta que el darrer projecte que vaig deixar guardat en un calaix ara és el meu primer llibre de relats en format paper A l'altra banda del riu. No sé si el fet que sóc una persona que es pren el seu temps davant del teclat abans de començar a inventar ficcions significa que no sóc escriptora o que no tinc la mentalitat d'escriptoral; el que sí sé és que quan faig el viatge a Ítaca i arribo al meu destí, m'adono que la travessia ha valgut la pena.

Comentaris

  1. onatge7 de març del 2010, a les 18:07

    Escric des de fa anys, i escric tal com raja... Passat el temps no acostumo mai a retocar un poema, em sembla que seria una mica com traicionar-me a mi mateix, el poema és la resposta a un moment de la meva vida i els meus sentiments... I sovint m'encanta agafar paper i tinta i escriure sense cap idea i deixar que tot flueixi... Sóc d'escriure damunt del paper, directament a l'ordinador no ho faig mai, només quan comento un poema en un blog, llavors ho faig al moment i tal com em surt... No crec en metodes, però cadascú deu tenir el seu sistema. Guardats a l'ordinador o un disc dur extern hi tinc més de 3ooo poemes, i en llibretes 3 o 4000 mil més.
    M'agradarà passar A l'altra banda del riu...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. Gabriel7 de març del 2010, a les 18:40

    Interesant apunt.
    Penso que cada escriptor/autor ha de saber trobar el seu propi camí i fugir dels mètodes i dels convencionalismes ja creats.
    Cada escriptor ha de saber trobar la seva pròpia veu.
    Diu una dita castellana "cada maestrillo tiene su librillo".
    Escriure a raig està molt bé per trencar determinats moments de bloqueig.
    Prendre's un temps per escriure està també molt bé.
    Sobre el tòpic que s'és escriptor qui escriu cada dia, ho trobo fantàstic per la persona que ho pugui fer i tingui coses interesants a explicar.

    Conclusió:
    Tal i com deia al principi del comentari el millor és que cadascú en el món de la creació trobi el mètode en el que senti més còmode.

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls7 de març del 2010, a les 18:49

    Moltes gràcies Onatge i Gabriel! Les paraules del poeta Maragall encara susciten debats.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  4. viu i llegeix9 de març del 2010, a les 20:44

    felicitats per aquesta travessia a l'altra bande el riu. A vegade cal deixar els rems una estona i deixar la barca que vagi per on vulgui

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls9 de març del 2010, a les 21:39

    Gràcies Viu i llegeix!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació