Joan Maragall a l'Elogi de la paraula viva defensava la creació literària a raig. Doncs bé, alguns/algunes de nosaltres tenim calaixos on deixem/abandonem esborranys d'idees apuntades en llibretes. De vegades aquestes idees acaben a les deixalles, d'altres les recuperem quan ens dediquem a endreçar les calaixeres.
Per una banda, sempre he sentit a dir que hom és escriptor/a si escrius cada dia. Potser no sóc d'aquests/es. Jo necessito trobar idees com fils d'un cabdell....
Hi ha èpoques en què m'haig d'enfrontar amb el processador de textos en blanc. Quan les muses dormen no se les puc despertar.
Per l'altra, he sentit a dir que sovint és bo deixar reposar una idea o un esborrany d'un escrit al calaix /"al pendrive". Doncs resulta que el darrer projecte que vaig deixar guardat en un calaix ara és el meu primer llibre de relats en format paper A l'altra banda del riu. No sé si el fet que sóc una persona que es pren el seu temps davant del teclat abans de començar a inventar ficcions significa que no sóc escriptora o que no tinc la mentalitat d'escriptoral; el que sí sé és que quan faig el viatge a Ítaca i arribo al meu destí, m'adono que la travessia ha valgut la pena.
5 comentaris:
Escric des de fa anys, i escric tal com raja... Passat el temps no acostumo mai a retocar un poema, em sembla que seria una mica com traicionar-me a mi mateix, el poema és la resposta a un moment de la meva vida i els meus sentiments... I sovint m'encanta agafar paper i tinta i escriure sense cap idea i deixar que tot flueixi... Sóc d'escriure damunt del paper, directament a l'ordinador no ho faig mai, només quan comento un poema en un blog, llavors ho faig al moment i tal com em surt... No crec en metodes, però cadascú deu tenir el seu sistema. Guardats a l'ordinador o un disc dur extern hi tinc més de 3ooo poemes, i en llibretes 3 o 4000 mil més.
M'agradarà passar A l'altra banda del riu...
Salut.
onatge
Interesant apunt.
Penso que cada escriptor/autor ha de saber trobar el seu propi camí i fugir dels mètodes i dels convencionalismes ja creats.
Cada escriptor ha de saber trobar la seva pròpia veu.
Diu una dita castellana "cada maestrillo tiene su librillo".
Escriure a raig està molt bé per trencar determinats moments de bloqueig.
Prendre's un temps per escriure està també molt bé.
Sobre el tòpic que s'és escriptor qui escriu cada dia, ho trobo fantàstic per la persona que ho pugui fer i tingui coses interesants a explicar.
Conclusió:
Tal i com deia al principi del comentari el millor és que cadascú en el món de la creació trobi el mètode en el que senti més còmode.
Moltes gràcies Onatge i Gabriel! Les paraules del poeta Maragall encara susciten debats.
Salutacions cordials.
felicitats per aquesta travessia a l'altra bande el riu. A vegade cal deixar els rems una estona i deixar la barca que vagi per on vulgui
Gràcies Viu i llegeix!
Publica un comentari a l'entrada