diumenge, 9 de maig del 2010

Cançó de la lluna



























Et miro en silenci,
i quan m'apropo a tu,
ja no hi ets.

Et persegueixo,
sense èxit.

Cruel Atzar,
per què has creat
el dia i la nit?

Només
espero l'instant
en què tu i jo
ens podem estimar.

5 comentaris:

Vida ha dit...

Dona, si sempre, sempre fos de nit, acabaries farta de la lluna i el que voldries seria trobar un sol.

Roser Caño Valls ha dit...

Sí, però és que en aquest post parla la lluna que viu un amor fugaç amb el sol.

nickmazziu ha dit...

Així és la vida, d'un petó de dos segons amb la persona que estimem ens recordem, tota la vida.

Anònim ha dit...

外表往往與事實不符,世人卻容易被外表的裝飾所欺騙。 ..................................................

Roser Caño Valls ha dit...

Traducció del comentari japonès:
No es compleix el exterior a vegades ha 与, l'engany a l'oficina externa i fàcilment 装饰 却 世人.