Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Dona, si sempre, sempre fos de nit, acabaries farta de la lluna i el que voldries seria trobar un sol.
ResponEliminaSí, però és que en aquest post parla la lluna que viu un amor fugaç amb el sol.
ResponEliminaAixí és la vida, d'un petó de dos segons amb la persona que estimem ens recordem, tota la vida.
ResponElimina外表往往與事實不符,世人卻容易被外表的裝飾所欺騙。 ..................................................
ResponEliminaTraducció del comentari japonès:
ResponEliminaNo es compleix el exterior a vegades ha 与, l'engany a l'oficina externa i fàcilment 装饰 却 世人.