El Qüestionari: Júlia Costa

-














  1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?


N’hi ha molts, des de molt petita em va agradar llegir i escriure. Recordo amb emoció Cuore, d’Edmundo d’Amicis o ‘Mujercitas’. També alguns de Verne, com ara Un capità de quinze anys i d’altres.


  1. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Molt aviat, des que vaig començar a escriure redaccions a escola.


  1. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

És cert que s’ha de treballar però també crec que hi ha moments de més inspiració que no pas uns altres, crec que la frase exacta és ‘si ve la inspiració que em trobi treballant’. És com allò de si el poeta neix o es fa, ambdues coses plegades donen el millor resultat. Hi ha hagut grans treballadors poc inspirats, que han estat uns grans artesans, i grans inspirats que per manca de constància i treball no han reeixit. En tot cas, quan més llegeixes i coneixes més fácil és que t’inspiris.


  1. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Potser Tolstoi i també Chejov.


  1. Digues una cita literària.

Crec que va ser Paul Valéry qui va escriure: ‘Un poema no s’acaba mai, s’abandona’.

Això es pot aplicar a un poema, a una obra literaria, a un quadre… Per cert, com que aquesta frase l’ha repetit molta gent s’ha atribuït a diferents escriptors.

Una del meu admirat Santiago Rusiñol:

‘Enganyar els homes d’un amb un és força més difícil que no pas enganyar-los de mil en mil’.




Comentaris

  1. Júlia4 de maig del 2010, a les 7:54

    Em sembla que havia d'haver escrit 'd'un en un', ai, les presses.

    Gràcies per pensar en mi.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls4 de maig del 2010, a les 18:06

    Gràcies a tu per respondre l'entrevista!
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació