Vés al contingut principal

Paisatges literaris: Clímax



















Aquarel·la natural: barreja de colors groguencs i vermellosos. Fineix el dia, comença la nit.
El sol s'amaga a ponent, amb el mar com el testimoni. Una bandada d'ocells volen cap al déu Apol·lo sense perdre el seu rumb. Qui pogués ser ocell per viure de tan a prop l'efímer instant des de l'inici fins al clímax!

Comentaris

nickmazziu ha dit…
Jo ho vaig sentir aquest cap de setmana amb el vol de coloms per la Garrotxa! Anar en globus aerostàtic és la sensació més propera a sentir-se com un ocell. En el silenci del cel, bé de tant en tant sents el cremador de gas...jajaja. Això sí, et posen una coca de llardons i cava!