Aquarel·la natural: barreja de colors groguencs i vermellosos. Fineix el dia, comença la nit.
El sol s'amaga a ponent, amb el mar com el testimoni. Una bandada d'ocells volen cap al déu Apol·lo sense perdre el seu rumb. Qui pogués ser ocell per viure de tan a prop l'efímer instant des de l'inici fins al clímax!
1 comentari:
Jo ho vaig sentir aquest cap de setmana amb el vol de coloms per la Garrotxa! Anar en globus aerostàtic és la sensació més propera a sentir-se com un ocell. En el silenci del cel, bé de tant en tant sents el cremador de gas...jajaja. Això sí, et posen una coca de llardons i cava!
Publica un comentari a l'entrada