Reflexió en veu alta: Alguns poetes moren joves
















"Com la boirina que s'aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d'una estrofa
sense sentit;
(Fragment "Cançó de Mahalta" de Màrius Torres)


En la literatura catalana existeixen una sèrie de noms com Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Gabriel Ferrater, que han tingut una vida literària i personal breu, a causa d'una malaltia incurable en alguns casos, i d'un suïcidi en el cas de Ferrater.
Cadascun d'aquests poetes han deixat la seva petjada en la tradició literària amb les seves obres: El poema de la rosa els llavis, Poesies, Imitació del foc i Da nuces pueris, respectivament. Cada poeta té un estil genuí, sempre d'acord amb la seva fugaç biografia i el context "socioliterari".
És possible que no hagin pogut desenvolupar una llarga trajectòria literària,però les seves obres són prou significatives, no només per la seva força poètica sinó també pel fet que han esdevingut el llegat d'uns poetes que ens van deixar abans d'hora. Enguany celebrem el Centenari Màrius Torres i aprofitem l'avinentesa per llegir i descobrir la seva breu però intensa obra poètica. No és important la quantitat d'obres escrites, sinó la intensitat i la força amb les quals els poetes les escriuen.

Comentaris

韋于倫成 ha dit…
寂寞又無聊 看到你的BLOG 加油喔!!.........................
pere ha dit…
Dona, Ferrater no es pot dir que morís jove si el comparem amb els altres poetes que esmentes, tot i que ens dol la seva mort triada i l'obra que no va continuar.
Jordi de Sant Jordi va morir jove; Maria Mercè Marçal va morir més jove que Ferrater; el que ens sembla un gran patriarca (13 fills en donen testimoni), Joan Maragall, va morir quan tenia un any més que Ferrater, amb una obra arrodonida i consolidada. Cert que Ferrater ens podia semblar eternament jove.
Per altra banda, és clar que recordarem Màrius Torres.
Gabriel ha dit…
Tens molta raó Roser...no és tant la quantitat sinó la gran qualitat dels seus poemes i el fet que es consideren fites de la poesia catalana del S.XX.
Aquesta setmana que deixem vaig tenir l'ocasió de substituir a la coordinadora del Club de lectura de la biblioteca del meu poble i em van encarregar presentar la tertúlia literària dedicada a Màrius Torres. En l'any del centenari del seu naixement és un plaer poder redecobrir a Màrius Torres.
Gràcies pel post. Un bonic homenatge a un gran poeta amb una vida curta i intensa.
Arlequí ha dit…
Traducció del comentari japonès:

Abast d'Infermeria i solitari 你 的 无聊 喔 BLOC addicionals d'oli!
Carme ha dit…
Tens raó la intensitat é s molt més important que la quantitat.

Per cert, Arlequí, muntarem alguna cosa pel centenari d eMarius Torres, als blogs?
Arlequí ha dit…
Pere per a mi algú que mor als 50 és jove.

Gabriel, gràcies a tu.

Carme, sí diria que sí que muntarem alguna cosa :)
fanal blau ha dit…
D'acord amb les teves reflexions en veu alta, la intensitat...

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies