L'Editorial: Desvirtualitzar-se




















Fa poc he deixat definitivament de ser una usuària del Facebook, així com també he decidit eliminar el meu compte de Twitter. Avui dia a la xarxa hi ha moltíssimes eines que ens permeten tant oferir, com participar en infinitat de projectes culturals i socials. La veritat és que costa imaginar-se com era la nostra vida abans de l'era digital. Crec que en aquesta era hem guanyat en algunes coses com el fet que en un moment podem comunicar allò que volguem dir als altres, gràcies als blocs o blogs, però també crec que estem en el perill de viure dins de la xarxa i oblidar el nostre entorn. Jo he decidit que vull desvirtualitzar-me. Vull recuperar temps per llegir llibres que no he llegit, vull tenir temps per anar a actes culturals on pugui relacionar-me de tu a tu, amb aquells amb qui comparteixo la passió de la literatura. Vull sentir-me lliure perquè formo part del món real, tot i que no bandejo la xarxa perquè l'Antaviana forma part d'aquest món. Així doncs, considero que l'ésser humà pot discernir quines eines digitals li serveixen per comunicar i comunicar-se amb la resta dels éssers humans però també pot cercar l'equil·libri entre aquelles i l'entorn, el nostre entorn. Desvirtualitzem-nos.

Comentaris

Josep de Vic. ha dit…
Molt bé, estic totalment d'acord.
Jo faig la comparança en un arbre
que quan es fa gran té moltes branques i s'hi ha de fer una bona
poda, després puja en molta més força, aixó es lo que t'ha passat amb la xarxa. Veuràs com pujaràs
amb molta més força. Endevant.
CALPURNI ha dit…
No podia estar més d'acord amb tu. Jo no he estat temptat de tenir un compte de Facebook. Ja en tinc prou amb el blog.
Salut.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies