L'Editorial: Desvirtualitzar-se

Fa poc he deixat definitivament de ser una usuària del Facebook, així com també he decidit eliminar el meu compte de Twitter. Avui dia a la xarxa hi ha moltíssimes eines que ens permeten tant oferir, com participar en infinitat de projectes culturals i socials. La veritat és que costa imaginar-se com era la nostra vida abans de l'era digital. Crec que en aquesta era hem guanyat en algunes coses com el fet que en un moment podem comunicar allò que volguem dir als altres, gràcies als blocs o blogs, però també crec que estem en el perill de viure dins de la xarxa i oblidar el nostre entorn. Jo he decidit que vull desvirtualitzar-me. Vull recuperar temps per llegir llibres que no he llegit, vull tenir temps per anar a actes culturals on pugui relacionar-me de tu a tu, amb aquells amb qui comparteixo la passió de la literatura. Vull sentir-me lliure perquè formo part del món real, tot i que no bandejo la xarxa perquè l'Antaviana forma part d'aquest món. Així doncs, considero que l'ésser humà pot discernir quines eines digitals li serveixen per comunicar i comunicar-se amb la resta dels éssers humans però també pot cercar l'equil·libri entre aquelles i l'entorn, el nostre entorn. Desvirtualitzem-nos.