Hi havia una vegada un ocell acabat de néixer de l'ou, que amb prou feines sabia mantenir les seves menudes potes dretes. La seva mare i alguns dels seus germans li deien que aviat hauria d'aprendre a fer anar les ales. Ell no ho tenia clar, tenia por, havia sentit la història d'un noi anomenat Ícar que tenia unes ales de cera i el sol les hi va fondre i va morir al mar. La seva mare li insistia que això només era una faula. Aleshores un matí, es va acostar fins a dalt de la branca més alta, va mirar cap a baix, -sí que és alta aquesta branca- i va recular pensant que ja ho intentaria l'endemà. Un dia quan sortia l'aurora boreal, va sentir una veu en off que el cridava, la bestiola sense pensar-s'ho va seguir la veu, i es va trobar dalt de la branca, i va sentir una mà que el va empènyer. Al principi semblava que anava a estimbar-se a terra, però va començar a moure les ales amb força i amb poc temps va anar pujant, pujant fins al cel, i en aquell moment es va adonar: estic volant, va dir, estic volant.
No permetis que la por et freni davant la vida.
5 comentaris:
Molt bonic. Les coses que he deixat de fer a la vida per por d'equivocar-me i després m'he arrepentit.
Jo crec que la por, és necessària per conéixer els teus límits, saber jugar entre les limitacíons reals i les estimades és el que ens fa aconseguir els nostres èxits.
你不能改變容貌~~但你可以展現笑容............................................................
Traducció: Yong Kai-perpètua riure no aparició magistral ara 你 可 以 展 conjurar
Gràcies, Josep!
Nico, la por s'ha de vèncer.
Publica un comentari a l'entrada