Aventura i salvament. Em trobo a la deriva i veig l'illa on refugiar-me, però tanta vegetació m'atemoreix un poc, sembla salvatge i impredicible. Estic tan cansada de lluitar que no sé si estic preparada per arribar-hi. Potser continuï horitzó enllà fins que divisi la silueta d'un hospital...:)
és un indret on hi podria trobar la calma necessària per intentar reordenar-me, situar-me de nou, per seguir avançant cap algun lloc que mai sabré quin és però potser sí quin no és.
Vaig rebre el llibre, he llegit unes quantes narracions que m'agraden força, no t'he comentat res abans, perquè volia fer-ho quan l'hagués llegit sencer, quan l'hagi llegit to ja t'ho diré.. Mil gràcies per tot!!! ptns
Entre la profunditat i l'altitud, entre el mar i la muntanya (que són dos elements inabastables, inaferrables, inconmesurables, tots dos a la seva manera), hi ha un terme mig que és com una illa puntual, efímera, però immutable, de felicitat.
Hola Arlequí/hola Roser: La imatge d'aquest post és tan captivadora que m'ha suggerit aquest text... El que em suggereix es: http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/07/itaques-i-antipodes.html
10 comentaris:
Aventura i salvament. Em trobo a la deriva i veig l'illa on refugiar-me, però tanta vegetació m'atemoreix un poc, sembla salvatge i impredicible. Estic tan cansada de lluitar que no sé si estic preparada per arribar-hi. Potser continuï horitzó enllà fins que divisi la silueta d'un hospital...:)
Molt bonic Vida. M'ha encantat, gràcies guapa :)
A mi em suggereix que el paradís pot estar ben a prop si el busquem bé.
Salut i Terra
És un bon suggeriment, Franscec!
Salut i Terra.
és un indret on hi podria trobar la calma necessària per intentar reordenar-me, situar-me de nou, per seguir avançant cap algun lloc que mai sabré quin és però potser sí quin no és.
Vaig rebre el llibre, he llegit unes quantes narracions que m'agraden força, no t'he comentat res abans, perquè volia fer-ho quan l'hagués llegit sencer, quan l'hagi llegit to ja t'ho diré..
Mil gràcies per tot!!! ptns
Entre la profunditat i l'altitud, entre el mar i la muntanya (que són dos elements inabastables, inaferrables, inconmesurables, tots dos a la seva manera), hi ha un terme mig que és com una illa puntual, efímera, però immutable, de felicitat.
Hola Helena! Moltes gràcies per la teva aportació!
Que m'agradaia ser-hi.
Un bon desig, i tant!
Hola Arlequí/hola Roser:
La imatge d'aquest post és tan captivadora que m'ha suggerit aquest text...
El que em suggereix es:
http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/07/itaques-i-antipodes.html
Publica un comentari a l'entrada