Reflexions en veu alta: La por al full en blanc






















Foto presa de la xarxa








Des dels set anys em dedico a l'ofici d'escriure i una de les pors de l'escriptor és la por al full en blanc, si em permeteu l'expressió orginal. Doncs bé, hi ha èpoques que tinc coses a dir i busco la manera de dir-les cercant construir el meu estil literari. Però hi ha moltes vegades en què la ment està en blanc, i encara que vulgui forçar el naixament d'una idea, és inútil. I em trobo davant aquesta por, davant del full en blanc sense res a dir, perquè les muses dormen i necessiten descansar. Llavors és el moment de fer una pausa creativa i deixar que la finestra de la imaginació es torni a obrir.

Comentaris

nickmazziu ha dit…
La inspiració de vegades no ve amb el treball, potser quan més ens relaxem és quan torna i pregunta, on ens havíem quedat?

PD: m'ha agradat molt el teu llibre i l'entrevista que et van fer, així digue-li que torni! jajaja.
Francesc Mompó ha dit…
Senyoreta Valls, ella sempre torna, no tinga cura. Per si de cas, la propera setmana li llançaré l'ham per a pescar Hai-kus amb una imatge al blog dels 1en2.
Salut i Terra
Vida ha dit…
A mi em sol passar a l'inrevés: massa idees per tan poc full.
Arlequí ha dit…
Senyor Valls, té raó. No esperava menys del blog dels 1 en 2.

Vida, és bo tenir moltes idees, i ben segur que algunes arribaran a bon port ;)
Pilar ha dit…
Les idees són silenciades pel soroll que tenim al voltant.
No tinc cap dubte que aconseguiràs fer callar el brogit...
De moment tafanejo per aquí i m'endinso en la lectura de "A l'altra banda del riu".
He comprat el llibre en format digital i l'he buscat a les llibreries de Vilafranca, però no l'he trobat. Com pot aconseguir-ne un imprès i dedicat per tu?
Arlequí ha dit…
Pilar, tens el llibre en format digital? OH! El llibre en paper, te'l puc fer arribar dedicat si m'envies les teves dades a l'adreça de correu rcanovalls@gmail.com, te'l dedicaré encantada.
Gràcies!

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies