Digues
què et suggereix aquesta imatge?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Una casa de rics, senyoreta Valls, perquè la planta dels diners es veu saludable.
ResponEliminaBé, seriosament, em suggereix la delicadesa de qui vol atresorar el natural en un entorn artificial.
Salut i Terra
Hola senyor Valls! La primera interpretació, estaria bé viure en una casa de rics. La segona és molt poètica.
ResponEliminaSalut i Flors!
Alegria, tenir flors de colors dona alegria.
ResponEliminaCalma, relax. I vacances! o tot em recorda a les vacances?
ResponElimina*Sànset*
Jomateixa, les flors sempre donen alegria :D
ResponEliminaSànset i Utnoa, tot ens recorda a les vacances!
Aprofitant la florida estampa, et recomane, Roser, el magnífic poemari "Flors a casa", de Maria Josep Escrivà. I et deixe també ací una citació del meu filòsof de capçalera, T. W. Adorno, que va pels mateixos senders que Mompó i sens dubte ve a tomb. Còpie d'una edició en castellà:
ResponElimina"Desde que ya no se pueden arrancar flores para adorno de la amada como ofrenda única, compensada al cargar voluntariamente el entusiasmo por una con la injusticia hacia el resto, reunir flores ha llegado a resultar algo funesto. Sólo sirve para eternizar lo pasajero apresándolo. Pero nada más nocivo: el ramo sin perfume, el recuerdo celebrado, matan lo permanente al querer conservarlo. El instante fugaz puede revivir en el murmullo del olvido sin más que recibir el rayo de luz que lo haga destellar; querer poseer ese instante es ya perderlo. El ramo opulento que por orden de la madre acarrea el niño a casa puede reducirse a una visión cotidiana, como el ramo artificial desde hace sesenta años, y a la postre sucede como en las fotografías ávidamente tomadas durante el viaje, en las que aparecen dispersos por el paisaje como trozos suyos los que nada vieron de él, arrancándole como recuerdos las vistas caídas en la nada del olvido. Pero el que, cautivado, envía flores, instintivamente irá a por aquellas de aspecto perecedero."
Bon estiu i flors silvestres!
Hola Josep! Gràcies per la recomanació! M'ha agradat molt la citació del teu filòsof de capçalera.
ResponEliminaBon estiu i flors silvestres!
La casa de la mare, amb més temps per cuidar les plantes i flors. I ja se sap: el temps és or...
ResponEliminaHola Rafel! Tens tota la raó el temps és or...
ResponEliminaTraducció: Territori paraula abreujada al carrer co-potencial 跟 你 一个 笑话 的 人 竟 如此 难得 来 这 origina
ResponElimina