Troba les paraules Especial Màrius Torres Algunes pistes

-
















Foto presa de la xarxa

En Víctor Pàmies ha fet una crida a la blogosfera per a recordar que el dilluns 30 d'agost es compleixen 100 anys del naixement de Màrius Torres. O sigui que ja sabeu que és el dia en què els blocaires hem de pensar un apunt sobre la figura i l'obra de l'escriptor i penjar-lo el 30 d'agost.



1. Nom de la ciutat de naixement de Màrius Torres.

LLEIDA

2. Nom d'una ciutat que Màrius Torres va visitar durant el viatge de fi de carrera.

FLORÈNCIA

3. Nom i cognom de l'escriptor que visitava Màrius Torres al sanatori.

JOAN SALES

4. Nom autèntic de la Mahalta.

Dues respostes possibles facilitades pel Francesc Mompó Valls:

MERCÈ FIGUERES I MALALTA.

5. Pseudònim que el poeta va emprar en alguns dels seus escrits.

GREGORI SASTRE


6. Nom de les dues llengües en les quals Màrius Torres va traduir obres
d'autors clàssics:

FRANCÈS I ANGLÈS


7. Tres cognoms de tres autors clàssics que Màrius Torres va llegir:

MOLIÈRE, VERLAINE I BAUDELAIRE


8. Títol del poema al qual pertanyen aquests versos:

O somni ¿què m'importa la febre amb què m'enganyes/
si a l'ombra tremolosa de les seves pestanyes
trobo la rosa pàl·lida i amarga d'un somrís?

LORELEI

9. Any de la mort de Màrius Torres.

1942


10. Nom d'un dels temes predominants en la poesia de Màrius Torres.

Dos possibles respostes:

PASSAT I MORT

Comentaris

  1. Francesc Mompó11 d’agost del 2010, a les 12:14

    Vinga, senyoreta Valls, perquè la gent s'hi anime en farem algua: 1- Lleida, 2-Florència i 3-Joan Sales

    ResponElimina
  2. nickmazziu11 d’agost del 2010, a les 12:39

    Hola!
    9. va morir a Puig d'Olena, a Sant Quirze de Safaja al 1942. Fa poc vaig estar a Sant Quirze de Safaja.

    ResponElimina
  3. Elfreelang11 d’agost del 2010, a les 13:29

    El pseudònim : Gregori Sastre

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls11 d’agost del 2010, a les 14:12

    Felictats a tots tres! Gràcies per participar.

    ResponElimina
  5. Mercè11 d’agost del 2010, a les 14:22

    A la pregunta 8) el títol del poema és: LORELEI.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls11 d’agost del 2010, a les 16:07

    Traducció: No 做 什 么 事 teoria, el senyal d'auto-fase, un haiku d'una altra persona Yuzuru altra mala munt 你 击.

    Molt bé, Mercè! Felicitats! Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Pepe12 d’agost del 2010, a les 8:09

    A la 10: Passat

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls12 d’agost del 2010, a les 11:27

    Benvingut Pepe! Felicitats i gràcies per participar!

    ResponElimina
  9. Francesc Mompó12 d’agost del 2010, a les 11:58

    Va, la 7: Molière, Verlaine i Baudelaire. i la 6: Francés i anglés? Tot i que a la primera li fala un caracter.
    Salut i Terra, senyoreta Valls.

    ResponElimina
  10. Roser Caño Valls12 d’agost del 2010, a les 12:04

    Molt bé, senyor Valls! De vegades em menjo caràcters però sempre acabeu descobrint les incògnites :)
    Felicitats!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació