Vés al contingut principal

La balada del vell roure
















Imatges preses de la xarxa



Després de passar un estiu càlid,
sota les branques d'un
roure, l'oreneta va arrencar el
vol quan el vent d'hivern
començava a acariciar les seves ales.

Un matí va marxar sense dir adéu
al roure.

I avui ell encara
somnia que l'oreneta
va pronunciar la paraula: adéu
abans de marxar.

Comentaris

Anònim ha dit…
Quin roure!!!!
TULINA ha dit…
Avui he descobert aquesta pàgina i la meva curiositat em neguiteja: qui hi ha darrera? qui ens delecta amb aquestes paraules que freguen l'ànima?
Gràcies,
Tulina
Arlequí ha dit…
Hola Tulina. Em dic Roser Caño Valls i sóc l'autora d'aquest blog i dels escrits. Celebro que t'agradin.

Benvinguda!