Imatges preses de la xarxa
Després de passar un estiu càlid,
sota les branques d'un
roure, l'oreneta va arrencar el
vol quan el vent d'hivern
començava a acariciar les seves ales.
Un matí va marxar sense dir adéu
al roure.
I avui ell encara
somnia que l'oreneta
va pronunciar la paraula: adéu
abans de marxar.
3 comentaris:
Quin roure!!!!
Avui he descobert aquesta pàgina i la meva curiositat em neguiteja: qui hi ha darrera? qui ens delecta amb aquestes paraules que freguen l'ànima?
Gràcies,
Tulina
Hola Tulina. Em dic Roser Caño Valls i sóc l'autora d'aquest blog i dels escrits. Celebro que t'agradin.
Benvinguda!
Publica un comentari a l'entrada