La balada del vell roure
















Imatges preses de la xarxa



Després de passar un estiu càlid,
sota les branques d'un
roure, l'oreneta va arrencar el
vol quan el vent d'hivern
començava a acariciar les seves ales.

Un matí va marxar sense dir adéu
al roure.

I avui ell encara
somnia que l'oreneta
va pronunciar la paraula: adéu
abans de marxar.

Comentaris

Anònim ha dit…
Quin roure!!!!
TULINA ha dit…
Avui he descobert aquesta pàgina i la meva curiositat em neguiteja: qui hi ha darrera? qui ens delecta amb aquestes paraules que freguen l'ànima?
Gràcies,
Tulina
Arlequí ha dit…
Hola Tulina. Em dic Roser Caño Valls i sóc l'autora d'aquest blog i dels escrits. Celebro que t'agradin.

Benvinguda!